Pompili Massa i Pujol escriu i presenta aquest assaig i subratlla especialment el punt de vista coreogràfic de la sardana perquè, abans que res, és un ball i, per tant, moviment. I és la transformació d'aquest moviment el que cal observar per entendre els successius canvis que encaminen el ball a prendre la fesomia amb la qual avui l'identifiquem.